A la dreta dels concorreguts Puntals d’Àger trobem el Trident, conjunt de tres esperons característics per on discorre la bonica Josep, Elena i Oriol, petit homenatge als muntanyencs accidentats al Balandrau l’any 2001. La via segueix en tot moment la lògica, evitant una serie de sostrets amb encertades zigazagues que cerquen la debilitat de la…
La soferta Via Normal de l’Esperó Remacha té una variant d’allò més suggerent al segon llarg: es tracta de 25 metres que desplomen lleugerament a la part superior, sempre amb cantell molt generós i amb la firma d’en Jordi Marmolejo, tota una garantia. Una bona opció per combinar amb altres vies dels voltants, on només…
L‘Esperó Remacha és potser un dels panys de paret més aprofitats de Sant Llorenç de Montgai. La Cristian Gutiérrez és una via de caire esportiu, completament equipada, que aprofita avarament l’espai lliure a la dreta de la Via Normal traçant tres llargs de dificultat mitjana. Amb bona roca, ràpida i rapelable esdevé una opció interessant…
Al Barranc Salat, accident que separa la Paret de l’Os de la Paret del Pont, hi trobem el Penyal de Sant Llorenç, una modesta agulla d’una vintena llarga de metres, vertical i amb bona roca, que només veure-la convida a que ens hi enfilem, tant sols pel plaer que comporta. Tres vies ens duen al…
Via de caire esportiu, que copia fil per randa la massa propera Salvadó-Àlava però obviant l’exposició que caracteritza a aquesta; i com la Salvadó-Àlava en tres llargs de corda ens plantem al cim del Setrill. La via és prou reeixida, no obstant sembla que es vulgui apropiar de l’elegància de la seva veïna, que serà…
Potser la paret d’Escales no és de les més atractives amb la presència de la presa en un primer pla i la fressa de la carretera. No obstant, posseeix un rocam excepcional, que ràpidament ens fa oblidar tots aquests condicionants i ens permet gaudir d’una escalada en un ambient original, vigilada per l’atenta mirada dels…
La Camel és la clàssica del sector i la més repetida juntament amb la popular Necronomicon. Poca aproximació, dificultats molt assequibles i passatges engrescadors sobre bona roca generosa en preses de totes mides són motiu suficient per atreure al personal. La via es troba equipada amb parabolts, tot i que un petit joc de tascons…
La Iglesias-Torres-Casanovas guanya a cop d’expansió la superba aresta nord de la Boleta del Portell Estret, proa arrogant i absolutament vertical, frontera natural entre Frares i Agulles. Fa un temps es va restaurar la via per poder ser escalada en lliure, quedant un parabolt cada tres o quatre reblons antics. No obstant, si no tenim…
L‘Esperó Remacha és un dels panys més concorreguts de Sant Llorenç: aproximació inexistent, verticalitat i roca de primera són un bon incentiu. La ruta proposada és una combinació dels dos primers llargs de la Via Normal i el darrer de la Cristian Gutiérrez, aconseguint així un itinerari directe, mantingut i totalment equipat. La via és…
Itinerari interessant , exigent i variat, on hi trobarem fissures, diedres, plaques de roca compacta i un curt tram d’artificial; i tot això concentrat en 110 metres de via. L’orientació sud-est la converteixen en un bon destí pels matins d’hivern. La via roman pràcticament equipada, essent útils, però prescindibles, els friends o els tascons al…
El vessant oest de La Pastereta ha estat explotat de manera sistemàtica no deixant ni una línia possible per escalar. En aquest pany de paret hi conviuen diferents concepcions d’escalada, des de vies esportives passant per itineraris sobre-equipats com l’arxi-recorreguda Funció Clorofíl·lica o petites joies de l’escalada amb un sabor més autèntic com la magnífica…
Quan la primavera esclata amb tota la seva potència impregnant Montserrat amb flaires de romaní és hora de tornar vers la Muralla Oest d’Agulles, encara que sigui fent-ho per la modesta Agulla del Contrafort. Singular roc aquest, separat de la Muralla per una estreta canal, atorgant-li així categoria d’Agulla. Pel seu vessant sud s’enfila l’encertada…
Absolutament clàssica, la Càmara-Ollé és una petita lliçó de lògica. Serpentejant a la cerca del punt més dèbil, aprofita i degusta aquest deliciós pany de paret fins atènyer l’evident fissura del vessant sud-oest, més bonica del que pugui semblar a primer cop d’ull. No espereu trobar una via super-equipada, ans al contrari, un equipament auster…
De nou el magnetisme de Sant Honorat ens crida , lluny de modes i graus, prometent-nos tranquil·litat i recolliment si estem disposats a escalar amb la discreció de qui esdevé convidat, amb cura de no fer res malbé, gaudint d’un entorn sorprenentment tranquil que convida a la pausa. L’Agulla del Corb s’eleva oferint-nos diferents perfils…
L‘Ou de colom és una d’aquelles rareses estrafolàries que només podem trobar a Montserrat. L’Ou fou l’última agulla de Montserrat en que s’usà la tècnica del tronc per salvar el desplom inicial. L’aresta Brucs, ja amb material d’expansió (del qual encara en resten algunes pitonisses al primer llarg) guanya primer el pedestal, per després enfilar-se…
Un dels encants de la regió d’Agulles és el fet de poder escalar diferents monòlits en una sola jornada. Si ens ho estudiem una miqueta podem anar saltant d’agulla en agulla pràcticament sense caminar. El Cap de Guerrer pot ser un bon punt de partida per una d’aquestes jornades agulleres. Situat molt aprop del Refugi,…
De característiques molts similars a la seva veïna Ratafia, Ot el Bruixot guanya el que seria la natural Aresta Brucs de la Filigrana fins enllaçar amb la magnífica Via Normal, que ens mena directament al cim d’aquesta original agulla. La via,d’esperit clàssic, es troba equipada a base d’espits, col·locats allí on toca, obligant-nos a oblidar…
El vessant oest del Serrat d’en Muntaner no té un aspecte gaire engrescador, no obstant la majoria de vies que hi trobem bé valen una visita, gràcies sobretot, al bon rocam i el savoir faire dels seus aperturistes, que han sabut aprofitar al màxim les possibilitats que ofereix la paret. Abierto hasta el atardecer, posseix…
Potser ens trobem davant la via més assequible de la zona gràcies al seu generós equipament. Com la majoria de rutes del sector, aquesta combina bones plaques verticals i inevitables feixes que trenquen la continuïtat. Destaquen per la seva bellesa el segon i el tercer llargs, amb estils d’escalada diferents però amb el denominador comú…
La Sensenom és una agulla d’elegància primaria, que serveix de fita per indicar on acaben les Agulles i comencen els Frares. L’aresta sud és una enorme rampa que ens convida a grimpar més que escalar fins al seu cim. Una línia de calaix i sense complicacions, bona pedra de toc per iniciar-se en l’escalada o…
Ll bell mig d’Agulles, la Filigrana s’eleva discreta, com un delicat capritx, que espera pacient ser escalada. Per arribar al seu minvat cimall ho podem fer a través de la via Original (degana de l’agulla i famosa perquè els seus primers ascencionistes van fer servir un clau cimentat per assegurar-se) o per l’elegant via Normal,…
Ens enduem una agradable sorpresa amb aquesta via, que a priori ens semblava menys interessant. Llevat de la primera tirada, peatge inevitable per arribar a les plaques superiors, la resta de la via ens regala una sèrie de trams atlètics i agraïts. Un sorprenent segon llarg sobre placa, un aeri flanqueig al tercer i una…
La “Mar de Núvols” és una bonica via que ens permet de fruir de les immillorables plaques de la Paret de Zaratrustra a un preu molt baix. Només ens caldran 8 cintes per repetir aquest divertit itinerari de caire esportiu, totalment equipat i farcit de preses i cantells generosos on podrem gaudir d’una bona escalada,…
De totes les vies de la Paret de la Codolosa, La Tribu és sens dubte la més exigent en quant a grau. Perfectament equipada i amb un esperit marcadament esportiu, la via ens posarà a prova a la sortida de la segona reunió per superar una potent panxa amb uns metres força goril·les.
El Barranc de Castellfollit és una bonica i recollida vall, esquitxada a tord i a dret per singulars afloraments granítics, que prenen la seva màxima expressió amb el vistós Roc Ponent. L’ascensió per antonomàsia d’aquest monòlit és la recorreguda Aresta GER, itinerari 100% clàssic, que cerca la lògica a través de diedres a la part…
La Iona és una curta via, com totes les d’aquest sector de Montserrat, que guanya amb tres llargs de corda el poc definit Esperó de la Salut. Es tracta d’una escalada ràpida, totalment equipada amb parabolts, de dificultat progressiva i amb una bona darrera tirada en placa vertical, mantinguda, tècnica i sobre bona roca.
El Rave és un d’aquells antulls estrambòtics que ens acostuma a regalar la geologia de Montserrat. De modesta alçada i cim ínfim, l’atracció d’ascendir-lo es torna una rebequeria irresistible. Així, el dia que ens decidim a pujar-hi ho hem de fer amb prou temps per poder gaudir del subtil plaer del cim, envoltat de la…
La majoria d’Arestes Brucs són vies modestes en quan a llargada però nobles i autèntiques en quan a concepció; solejades cares sud que amb una inclinació amable ens permeten gaudir d’una escalada d’allò més clàssica, on el que impera és la lògica de saber trobar el camí natural fins al cim. L’Aresta Brucs del Dumbo…